 Pinte èt artisse grafisse avant l dêrinne grande bate,
JACQUES
VAN MELKEBEKE
a intré au " Sicroté Swêr " è 1940 po sî
ocuper dèl rawète po lès èfants. Il î a publiyî HERGE èt s prope binde
è imaudjes L BARON CRAC, à l après do baron di Munchhausen.
Po gagnî dès caurs, i sa mètu èto à l critike dès ôtès pintes èt fé
dès sicrîjâdjes dissu lès calindjaedjes po l NOUVEAU JOURNAL. Si l popa da
TINTIN na sitî wêre riwêtî d crèsse après l Libèracion, van
Melkebeke, li, bén mwinsse tchanceu, sa vèyu condané à 4 ans d gayole èt
dîj ans sins sès civikès èt politikès drwèts. Adon, è 1949, foû dèl prîjon
après seûlmint deus ans padrî sès pwates, ça l a èspêtchî d co
moustrer sès oûves à tèrto. Po viker i sa mètu à bouter dins l ombe da
Hergé mins èto dins l cine da Edgar P. JACOBS po sès Blake et Mortimer. |

Ck on n sé nén branmint,
cèst kil a fèlemint ovré à dès istwêres à shûre èt lès fé mète è fotos po ène soce di gazètaedjes
ki, dins lès anêyes 60, rannéve fwart po dès "magazines" di Bèljike ki
publiyîne voltîye di cès cougnès la di brichaudâdjes. Sès discôpeadjes èstîne cauzu
dès vraîyès bindes è imaedjes aujîye à shûre po l fotografe à pîces. Vêci,
vos vèyoz on ècsimpe di paedje èt ène imaudje avou s bole sicrîte di s
prope mwin. Po s plêji èt à tot ptits tiraedjes, van Melkebeke fiéve dès bèles
graveûres di djins do cirke ki daléve voltîye vîre djower.S
vîye, sicrîte pa Benoît Mouchart, vént d rèche amon VERTIGE GRAPHIC avou
l tite :"A lOmbre de la ligne claire, Jacques van Melkebeke, le
clandestin de la B.D." |